Molts cops les empreses de telefonia, quan passa cert temps sense que el client consumidor els pagui voluntariament el que elles unilateralment consideren un deute, és a dir, quan hi ha un impagat, procedeixen a cedir el crèdit, o bé la gestió del seu cobrament, a una altra empresa, anomenada empresa de reclamació de deutes, l´objectiu de la qual és aconseguir, sigui com sigui, cobrar. Al marge de les trucades de telèfon persecutòries, també fan servir el coactiu recurs d´amenaçar amb incloure les dades de la persona consumidora en un dels varis registres de morosos existents, la qual cosa és factible ja que es pot fer unilateralment per part del creditor.
Aquesta inclusió provoca danys a la persona inclosa, com per exemple, la denegació de consessió de targetes i crèdits bancaris o la dificultat de contractació de nous serveis de telefonia. En definitiva, perque la seva solvència econòmica perd credibilitat. I tot això, sense que en cap moment ningú contrasti que el suposat deute realment ho és.
La jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert una base per a que les coses canvïin en benefici del consumidor i usuari indefens. La seva recent Sentencia STS 23 marzo 2018 ha condemnat a una d´aquestes empreses de reclamació de deutes a indemnitzar amb 10.000 € a una ex-clienta de Vodafone per danys morals patits per vulneració del seu dret a l´honor, que és un dret fonamental.
El motiu és clar: només és pertinent la inclusió en aquests fitxers d´aquells deutors que no poden o no volen, injustificadament, pagar, pero no d´aquells altres que tenen motius per a discrepar, o bé perque no hi hagi cap deute o bé perque la seva quantia sigui inferior a la reclamada.
Impagats justificats
El cas de la sentència és un clar exemple del que molts cops han de patir els clients de les grans empreses de Telefonia: irregularitats en la facturació amb càrrecs indeguts, com, en aquest cas, l´emesa per Vodafone.
Tot i que, posteriorment, es girin factures rectificatives, arrel de les queixes de la pròpia víctima, molts cops el client, insatifet amb el tracte rebut, sol.licita la baixa del servei a l´empresa. Però aleshores l´empresa de Telefonia procedeix a emetre noves factures amb càrrecs per penalització, amb els que el client no està conforme, donat que, a banda de ser desproporcinats, no ténen en compte el fet que precisament si el client es dona de baixa no és perque sí, sinó que és perque està insatisfet amb el servei i/o el tracte rebut.
Segons el Tribunal Suprem el deute que motivi la inclusió de les dades d´una persona en un fitxer de impagats, ha de ser un deute cert, és a dir, inequívoc, indubtable. Per tant, els deutes no pacífics no poden motivar la inclusió de les dades d´una persona en un d´aquests fitxers. I per a que un deute sigui considerat “no pacífic”, “basta que aparegui un principi de prova documental que contradigui la seva existència o certesa”, el que per exemple es donaria si, rebuda la factura amb la que no s´està conforme, per exemple amb càrrecs per penalització, el client de Vodafone, Movistar, Jazztel, Ono, Orange o Másmovil -per citar exemples-, els hi dirigeix una carta al SAC (Servei d´Atenció al Client) al.legant que no està conforme amb el deute reclamat perque -com passa, per haverse donat d´alta el servei telefònicament per gravació de veu- no hi figura cap clàusula de penalització en el contracte.
(Si ets o has estat client de Vodafone, Movistar, Jazztel, Ono, Orange o Másmovil, i t´han inclòs en un registre de morosos com ASNEF o BADEXCUG, contacta amb LEXCOOP i t´ajudarem)
Pressionar als clients per a que paguin
Figurar en una llista de morosos comporta perjudicis importants, como el no poder accedir a productes financerss de la majoría d´entitats (hipoteques, préstecs personals o al consum, etc) o tenir dificultats si es preten contractar noves línees telefòniques. Per això ningú vol figurar en un d´aquests fitxers. És precisament per aquesta raó que les empreses de Telefonia, o aquelles altres a les que aquéstes cedeixen el crèdit o la gestió del seu cobrament, aprofitant la por al descrèdit que tota persona té en la nostra societat, pressionen als clients per tal que paguin els deutes que elles consideren pertinents, tot dient-lis que, si no paguen, els inclouran en fitxers de morosos.
Aquesta pràctica habitual de les grans empreses és descrita com a “pressió il.legítima” per l´alt tribunal, raó per la que estima que el seu us és una intromisió il.legítima en el dret a l´honor, la qual cosa genera al perjudicat un dret a ser indemnitzat, que es reclama en via judicial, on s´haurà de demostrar el dany i la seva avaluació econòmica.
(Si ets o has estat client de Vodafone, Movistar, Jazztel, Ono, Orange o Másmovil, i t´han inclòs en un registre de morosos com ASNEF o BADEXCUG, contacta amb LEXCOOP i t´ajudarem.
Sol.licitar la baixa si ens han inclòs a un fitxer de morosos
Si, malgrat tot, hem estat inclosos en un registre de morosos per error -perque el deute no estigui impagat-, o sense que es cumpleixin els requisits per a que la inclusió sigui legítima (deute no pacífic), podem sol.licitar la baixa al titular del fitxer, el qual ens ha de respondre en el termini de 10 dies. Si no ho fa, podem denunciar davant l´Agencia Española de Protección de Datos (www.agdp.es) obriran un expedient que pot concloure amb sancions per a l´empresa que ha instat la nostra inscripció i per a l´empresa gestora del registre.